Aquest anàlisi és particularment interessant
per dos motius, el primer es la comprovació de la utilització de la
morfopsicologia amb persones que no són d’origen caucàsic i el segon es la
modificació del rostre en persones que han fet un procés de creixement personal
tant important com és el budisme.
En primer lloc podem dir que el marc és ample pel
que la persona serà molt activa. La tendència primordialment és de dilatació per
l’arrodoniment del rostre producte que la cara té formes més aviat carnoses. Un
tret clar és la absència de retracción latero-nasal, en altres paraules, podem
veure com hi ha una presència de galtes i això ens indica que l’emotivitat és
molt present, pel que aquesta persona transmetrà bones sensacions i emocions a
tothom que estigui al seu voltant. A més està reforçat per la seva tendència a
la dilatació que ja el fa proper i bondadós amb tothom que viu a prop seu. Podem
veure com la forma general del rostre és trapezoïdal, tendeix més al contacte
amb les persones i el present, relació
amb allò concret. Un element que compensa aquest contacte amb l’entor es el
front lleugerament abombat, el que facilita l’aspecte espiritual i de contacte
amb les idees abstractes. El nas tan carnós també indica que el contacte amb
les persones és tou i tendre, no dirà mai una paraula més alta que una altra.
Un aspecte que podem veure de la fotografia de
perfil és la verticalitat de la cara, el que li dóna bona capacitat de reflexió
a la vegada que protecció. Es una forma d’atenuar l’espontaneïtat que li dóna
la dilatació, el que vol dir que es reservarà tota aquesta proximitat per les
persones que tingui dins el seu cercle més proper.
Morfopsicològicament podem dir que és algú
proper als altres, que transmet molt bones sensacions, però lluny de viure en
una animació constant la verticalitat del seu perfil li dóna calma i reflexió a
la vegada que un fre per obrir-se als altres.
