Aquest cop no parlarem de “l’amfitrió” d’aquesta setmana, sinó del “convidat”, ja que l’Albert Om no es desplaça enlloc, es queda a casa seva i rep a Ferran Adrià, el convidat.
De Ferran Adrià es poden dir aspectes de la seva personalitat que son molt presents en la seva figura mediàtica, també queden molt clares en el seu rostre. Un exemple ben clar es la seva expansió cerebral tan dominant, té un front molt gran i sobretot molt arrodonit, el que li dona una capacitat per absorbir tot allò que veu i sobretot imaginar coses noves, tot conceptualitzant-les en el món de la cuina. Té un marc retret el que li dóna molta selectivitat, també se sumen els receptors que estan molt protegits, especialment el nas i la boca. El que li confereix encara més protecció del que serà el seu equip, per aquesta raó tota persona que entri en el seu cercle difícilment en sortirà i si ho fa serà de manera complicada.
Si bé és obert en el món de les idees en la forma de fer, la planificació es força més rígid, tot s’ha de portar a terme segons el que ell diu.
Al rostre hi té un combinació de trets que els ha sabut aprofitar per treure bon partit a la cuina que és la creativitat que es mostra al seu front molt gran i l’altre tret son els llavis fins que donen sensibilitat i selectivitat, saber escollir bé els sabors. A la vegada el seu marc retret mostra una tendència de la qualitat per sobre de la quantitat. Així els plats son un reflex d’aquestes formes de la cara. En contrast podem veure el rostre del ja desaparegut Santi Santamaria que properament analitzarem, en que la cara tenia unes formes diferents gairebé contraries i els seus plats i tipus de cuina també ho eren.
No hay comentarios:
Publicar un comentario