L’amfitrió d’aquesta setmana és el tenor català Josep Carreras.
Podem observar que el seu rostre té un marc estret i tendeix més a la retracció que al dilatació. A la vegada podem veure que la seva forma general tendeix a ser més ample a la zona superior del rostre que a la inferior. Aquest tendència el que indica es d’algú que està més en les idees que en allò concret.
Del seu perfil podem veure com el seu perfil general tendeix a certa inclinació, tot i que els seus receptors (ulls, nas i boca) estan força protegits. Pel que la seva tendència seria de reflexió més que no pas d’impulsivitat. A la vegada podem veure un contrast important en aquest sentit ja que les orelles estan inclinades clarament. Tot i que no es un element important en l’anàlisi morfopsicològic en aquest cas cal tenir-lo en compte, ja que confereix intuïció auditiva, en aquest sentit sap copsar música i cant, a la vegada que també elements tan quotidians com els accents de diferents llengües i regions. Aquest es un element important ja que si les orelles estiguessin verticalitzades tota l’esfera auditiva no seria tan dinàmica.
Pel que fa a aspectes generals podem dir que Josep Carreras és algú molt selectiu i que li agrada passar força desapercebut, es la tendència del retret. Com a oposició podem pensar en Luciano Pavarotti que era dilatat (per la cara arrodonida) i li agradava molt el contacte amb les persones i obrir l’òpera a tothom. Així Josep Carreras li agraden els cercles petits de persones, les mostres d’afecte seran reduïdes, en part per la seva tendència general i també per certa dificultat en expressar les seves emocions. Els seus moviments seran molt mesurats i continguts. La seva manera de mostrar les emocions i l’agraïment serà amb poques paraules i de forma indirecte a través d’accions d’ajuda, més que no pas apropant-se físicament als altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario